Mª José Cubells: Les Corts valencianes en l'época foral

   "La dada d'origen i les primeres reunions de Les Corts, en l'època foral, són discutides pels especialistes. Tanmateix, es pot afirmar que les Corts Valencianes s'insereixen dins el procés de configuració del Regne que Jaume I incorpora a la Corona catalano-aragonesa  a partir de 1238, dins un procés de divisió administrativa que el mateix monarca propiciava. En el segle XIII, les Corts aragoneses i catalanes estaven en procés de consolidació; procés que era inherent a una societat amb una forta preminència dels seus grups privilegiats, els estaments, i amb una monarquia que lluitava per reafirmar-se i que havia de mantenir una permanent confrontació amjb els poders territorials de la noblesa. Per tot aixó, les Corts havien d'apareixer en el nou territori, no com una instiució calcada i reproduïdaq mecànicament, sinó com una institució igualment en procés de formació i necessària, tenint en compte l'estat de l'evolució política. Les Corts Valencianes apareixen, doncs, en un context semblant a les de la resta d'Europa.

   Al llarg del segle XIII i principis del XIV anirà consolidant-se aquest procés, amb fites com l'assentament de les bases de funcionament de l'assemblea (el jurament reial) en 1261, i 1302, quan s'acorda, amb Jaume II, la celebració de les Corts cada tres anys, encara que aquesta obligació va ser sistemàticament incomplida. 

     [...] Les Corts valencianes es van estructurar en tres braços o estaments: l'eclesiàstic (altes jerarquies de l'església, prelats de les diòcesis del regne, abats de monestirs, priors, comanadors d'ordres militars i representants de capítols catedralicis), el militar (el més nombrós i actiu del del punt de vista polític, que actuava sempre per unanimitat) i el reial o popular (síndics o representants de les ciutats i viles del patrimoni reial que tenian reconegut aquest dret). Les Corts organitzades d'aquesta manera suposaven, almenys en teoria, un cert poder amb el qual el regne podia oposer-se al que la Corona exercia a través dels seus delegats. Tanmateix, els tres estaments protagonitzaren, durant tota l'época foral, una lluita pel poder que no minvarà amb la consolidació de la institució.

    Les succesives reunions, és a dir, el seu funcionament, va consolidar una institució que, encara que participava d'una teòrica vida política pactista amb la Corona, van ser convocades a expenses de les pretensions i de les necessitats del monarca, que provocava una lluita constant entre els braços per a mantenir els respectius privilegis i alleugerir la càrrega que el donatiu sol.licitat pel rei suposava. [...]

    Quant a les funcions o competències desenvolupades per les Corts forals, bàsicament han estat agrupades pels especialistes en:

    - Recepció i prestació del jurament que havia de fer el rei a l'inici del seu regnat, i el succesor a la Corona, per a la creació d'un vincle de caràcter públic entre el monarca i els súbdits. Suposava el reconeixement d'una limitació del seu poder sobirà. 

    - Activitat legislativa: [...] És interessada sobretot pels representants del regne per a consolidar els seus privilegis, llibertats o drets, que els reis intentaran disminuir amb la promulgació de pragmàtiques sancions. Aquesta funció es desdoble en dues: una positiva, de proposta i aprovació de les normes jurídiques, que quan eren sancionades pel rei es convertien en lleis; i una segona, en sentit negatiu, del que hui anomenaríem control parlamentari de les normes jurídiques dictades pel poder reial: el límit que tenia aquesta potestat reial era el de no poder modificar el dret paccionat, raó per la qual, si ho feia, les Corts podien demanar la revocació de les disposicions reials que el vulneraven, i el rei les havia de revocar.

    - Activitat financera: el compromís del monarca de rerspectar el dret propi establert per les Corts s'aconsegueix prèvia concessió d'un donatiu o oferta econòmica cedida al rei. A partir del regnat de Pere el Cerimoniós, els donatius es converteixen en impostos sobre el consum i el comerç.  [...]

     - Reparació dels greuges o transgressions reials que vulneren els furs o llibertats i garanties rel regne. El greuge suposava una ferma garantia de llibertat individual, ja que en realitat consistia en demanar justícia al rei. Aquest tenia l'obligació d'estar a dret amb els seus súbdits quan aquests eres perjudicats directament pels seus actes o indirectament pels del seus ministres i oficials. [...]

       - En alguns punts també es perceben funcions judicials de les Corts valencianes, encara que la justícia, en conjunt, va pertànyer al rei, o a l'Església en el seu àmbit. El monarca la va impartir a través dels seus tribunals o la va confiar als barons en les senyories o a les ciutats i pobles de realenc. Les Corts tan sols la van obtenir en alguns aspectes en què estaven directament interessades. 

CUBELLS PUERTES, María José, La documentació parlamentària de les Corts Valencianes: el control a l'executiu, València, Corts Valencianes, 2006, pp. 25-28. 

    Lo transcrito procede del apartado: "2.1 L'época foral" (pp. 25-29). 

Alguna bibliografía de esta obra: 

ROMEU, S. Les Corts Valencianes. En Les Corts Valencianes, València, Corts Valencianes, 1989., pp. 7-109. 

MUÑOZ POMER, M. R, Orígenes de la Generalitat Valenciana, València, Conselleria de cultura, Educació i Ciència, 1987. 

CARBONELL BORIA, M.J.,  "Las Cortes forales valencianas", Corts. Anuario de derecho parlamentario, 1995, nº 1, pp. 61-76. 

GUIA MARÍN, Ll., Las Cortes Valencianas desde los orígenes del Reino de Valencia hasta los Decretos de Nueva Planta. en PÉREZ GARCÍA, C. y otros (eds.), Corts Valencianes: reflejo de un pueblo, València, Corts Valencianes, 2005, pp. 98-139.