J. M. Mas i Solench: sobre pactismo y Cortes catalanas
"El pactisme
De les relacions entre el sobirà
i els súbdits, a través de les corts, s'en deriven unes actituds i una pràctica
que desemboquen en una concepció polític-jurídica que hem denominada pactisme.
Aquesta ha estat una característica que determina el desenvolupament de les
corts.
El pactisme, el trobem ja en els orígens de Catalunya. Pacte, en
general, és una convenció entre dues o més persones i, per tant, pactisme és la
norma que regula les relacions entre aquestes persones. Els contractes coneguts
per Convenientiae, en els segles X-XII entre el senyor i el vassall, no
eren altra cosa que uns acords entre dues parts, com també ho eren, de manera
similar, els de les assemblees de Pau i Treva.
El pactisme parlamentari s’inicia amb les corts i s’aferma sobretot en
la Cort de Pere ‘el Gran’ de 1283. El monarca va fer grans concessions als
braços; des de llavors la legislació fou compartida -paccionada- entre ambdues
parts. Cal recordar les constitucions que hi foren acordades i el fet que, malgrat
tot, el rei retenia el poder de convocar la cort.
En la pugna entre el poder monàrquic i l’oligarquia feudal, la noblesa
es va convertir en l’oposició parlamentària, que pretenia ‘limitar al màxim l’autoritat
reaial’, si bé ‘la reconeixia i l’acceptava’ (Sobrequés). Aquesta teoria es va
refermar a l’època de Pere ‘el Cerimoniós’. I, més tard, en ser elegit rei el
primer Trastàmara, Ferran I, com a conseqüència del Compromís de Casp, l’historiador
Gabriel Turell* escriu: ‘Aquest rei amb pactes elegit, és tengut servar les
llibertats, les quals primer ha jurades ans de prendre possessió’. [...]
Hem de fer referència a Jaume Callís**, el jurista que havia exercit
diferents càrrecs en diverses corts i que en la seva obra sobre la institució, Extragavatorum
Curiarum, enllestida el 12 d’agost de 1423, es refereix al pactisme. Per a
ell, se centra en la norma, puix que es tracta de ‘lleis paccionades’. El
monarca ha d’observar el pacte amb els seus súbdits, y no solamente ell, sinó
també els seus successors, perquè, com comenta Lalinde, en interpretar el
pensament de Callís, ‘quan està unida a un pacte, la llei és irrevocable’.
El pactisme, en definitiva, manté, al llarg de tota la seva històrica, l’equilibri
entre els interessos del rei i els dels braços i resta como una teoria, i
sobretot com una pràctica, característica de les corts catalanes”.
Josep M. Mas i Solench, Les corts
a la Corona catalano-aragonesa, Barcelona, Dalmau, 1985, pp. 95-96.
* Gabriel Turell: Segle XV,
heraldista i historiador.
** Jaume Callís: 1364-1434, jurista i advocat. Traduí al català, per
encàrrec de les Corts de Barcelona de 1413, els Usatges de Barcelona,
les constitucions i altres drets de Catalunya.
Pere el Gran
Comentarios
Publicar un comentario